Letra de Corbelles - Zoo
Letra de canci�n de Corbelles de Zoo lyrics
Estic buscant tantes respostes, que oblide les preguntes que m'he fet,
guanyant en impot�ncia al ritme que perc drets,
pensant m�s en desitjos que en fets, plorant de r�bia,
volent fer paredons de les parets.
Tombar el mur, obrir la g�bia, eixir del pou,
rega la vida amb nova savia l'home nou, Hugo viu,
al rostre del seu poble que diu "D'ac� no passen",
defenen el seu pa i les seues cases.
I monta un numeret el amo de la empresa,
que plora si li expropien la riquessa,
aix� ja no �s com era, han trobat la manera,
han olorat la sang, i ara t� fam la fera.
Les lleis ja no son lleis si sempre fallen,
el rei ja no �s el rei si el cap li tallen,
vinguen les armes als meus, plouen les pedres,
el poble salva al poble d'eixos putos merdes.
I saludant al nou segle, trenquen el gui� i les regles.
I una cosa: si veniu amb colps d'Estat?
com a Cuba, com Vietnam: Caureu sense pietat!
Tempestes v�nen del sud, sonen corbelles que tallen la boira,
i creix una flor al mur, vol ser futur, �s present, �s mem�ria.
Sents com s'esmolen les met�fores,
i el so de la guillotina talla l'aire,
destinats a no tindre dret a guanyar mai,
han eixit rebotaets i el nord comen�a a tremolar.
https://www.coveralia.com/letras/corbelles-zoo.php
Guevara viu com Durruti en les paraules d'Emma Goldman,
el sud somriu conscient de la seua for�a,
l'Escola de Chicago no guia els nostres passos,
portem idees i energia a cabassos.
Expr�piese, colectiv�zese, que el poble mane,
m�s enll� de ministres i presidents,
ap�rense, que senten la por a la pell,
recordem els nostres morts mentre afilem el ganivet.
Cochabamba, Chiapas, Haymarket,
venes obertes, corbelles esmolaes,
tenim els referents, els exemples,
la selva, la defenem a maxetaes.
Nuestra casa no es el patio de los gringos,
paso a paso expulsamos al imperio,
i una idea que deur�em no oblidar:
contra tota autoritat, barr� de ferro al cap!!
I no seran mai m�s el nostre magatzem,
la dignitat no es compra, el sol no es ven,
que no van a permetre que els exploten,
ni soportar el pes de noves botes.
Capitalisme �s barb�rie han apr�s que,
la hist�ria s'escriu amb la sang de qui perd, s�.
que ara son seus el caf�, el blat i el sucre,
que en esta Europa muerte huele a azufre.
guanyant en impot�ncia al ritme que perc drets,
pensant m�s en desitjos que en fets, plorant de r�bia,
volent fer paredons de les parets.
Tombar el mur, obrir la g�bia, eixir del pou,
rega la vida amb nova savia l'home nou, Hugo viu,
al rostre del seu poble que diu "D'ac� no passen",
defenen el seu pa i les seues cases.
I monta un numeret el amo de la empresa,
que plora si li expropien la riquessa,
aix� ja no �s com era, han trobat la manera,
han olorat la sang, i ara t� fam la fera.
Les lleis ja no son lleis si sempre fallen,
el rei ja no �s el rei si el cap li tallen,
vinguen les armes als meus, plouen les pedres,
el poble salva al poble d'eixos putos merdes.
I saludant al nou segle, trenquen el gui� i les regles.
I una cosa: si veniu amb colps d'Estat?
com a Cuba, com Vietnam: Caureu sense pietat!
Tempestes v�nen del sud, sonen corbelles que tallen la boira,
i creix una flor al mur, vol ser futur, �s present, �s mem�ria.
Sents com s'esmolen les met�fores,
i el so de la guillotina talla l'aire,
destinats a no tindre dret a guanyar mai,
han eixit rebotaets i el nord comen�a a tremolar.
https://www.coveralia.com/letras/corbelles-zoo.php
Guevara viu com Durruti en les paraules d'Emma Goldman,
el sud somriu conscient de la seua for�a,
l'Escola de Chicago no guia els nostres passos,
portem idees i energia a cabassos.
Expr�piese, colectiv�zese, que el poble mane,
m�s enll� de ministres i presidents,
ap�rense, que senten la por a la pell,
recordem els nostres morts mentre afilem el ganivet.
Cochabamba, Chiapas, Haymarket,
venes obertes, corbelles esmolaes,
tenim els referents, els exemples,
la selva, la defenem a maxetaes.
Nuestra casa no es el patio de los gringos,
paso a paso expulsamos al imperio,
i una idea que deur�em no oblidar:
contra tota autoritat, barr� de ferro al cap!!
I no seran mai m�s el nostre magatzem,
la dignitat no es compra, el sol no es ven,
que no van a permetre que els exploten,
ni soportar el pes de noves botes.
Capitalisme �s barb�rie han apr�s que,
la hist�ria s'escriu amb la sang de qui perd, s�.
que ara son seus el caf�, el blat i el sucre,
que en esta Europa muerte huele a azufre.
