Letra de L'ocell - Lax'n'busto

Hi havia un ocell que plorava tristament,
dins la g�bia era tancat i moria lentament.
Tenia un nom molt bonic, es deia cadernera
i els seus colors tan vius no veurien la primavera.

I aix� cada mat�, un raig de llum li venia
pels vidres del balc�, a fer-li companyia.

I all� pel bosc de pins per camins i rieres
el sol fondr� la nit i tornar� a ser com era.
I els que estiguin sobre l'herba
riuran sota el cel
i si plou far� la pluja pentinar el seu cabell.
I aix� dintre la g�bia, la llum va despertant
el presoner petit que enyora volar ben alt, ben alt.
https://www.coveralia.com/letras/l-ocell-lax-n-busto.php

I ell refila i respira tristesa i molt de dolor
i no canta i tremola, �s el fred de la pres�.

Si jo fos un bruixot, el tornaria estel
perqu� aix� la matinada
se l'emportes al cel!

Com, com canta! Com, com plora!
Com, com canta! Com, com plora!

Com canta diu tothom
i ell plora una can��.