Letra de Marta - Serrat

La remor del mar a l'alba
i una platja plena d'algues
que aniran assecant-se al sol.
El gust salat de les roques
i el vol tranquil de les poques
gavines que entren al port.

Les barques que al mat� tornen,
les xarxes que en el moll dormen
i ells vells carrers empedrats.
L'esgl�sia humil i menuda
i entre la boira, perduda
llunyana i grisa, la ciutat.

Em parlen de Marta...

Les blanques cases del poble
i l'home vell que canta cobles
mentre va venent el peix,
i la dona que amb desgana
mou entre ses mans la llana.
(Qui sabr� qu� �s el que teix).

El castell, l'illa petita,
la cova, el far i l'ermita
https://www.coveralia.com/letras/marta-serrat.php
i els amics d'un altre temps
i el rellotge que no corre
i aquests infants que a la sorra
han trobat el seu carrer.

Em parlen de Marta...

Les hores buides que passen
i el cam� que em torna a casa
despr�s de molt caminar.
Cada moble i cada llibre,
cada rac� on junts vam viure
moments com ning� no sap.

Les meves mans i els meus llavis
que del seu gust viuen �vids
i no poden oblidar.
Les llargues nits sense lluna,
les ones i cadascuna
de les llums que hi ha en el mar.

Em parlen de Marta...